dimecres, 22 de febrer del 2017

PRESA DE DECISIONS - RODATGE 1a. SEQÜÈNCIA

GRUP 1



 Presa de decisions del grup en el rodatge de la 1a. sequüència

Uns dies abans del rodatge, vam visionar diferents extrets de la categoria que havíem triat, “Passatges  entre el personatge i el món”, i vam decidir gravar la nostra primera seqüència a la manera de l’extret” Los muertos “de Lisandro Alonso. Com que aquest fragment està gravat a un bosc i a Bordils no tenim bosc, vam acordar gravar al Ban (al costat de can Coll) perquè és el que s’hi assembla més.

De la nostra pel·lícula  volíem filmar el moment emocional de quan el protagonista surt de l’escola i torna a casa,  se sent sol, nostàlgic, recorda.... i alhora descobreix espais nous.

El dia del rodatge, quan vam arribar  al Ban vam decidir els càrrecs que faria cadascú, va ser una decisió bastant fàcil i vam fer una planificació dels tres plans tot i que  després el director i el càmera aprofundirien més en com volien que fos cada pla.

Pensem que el treball en equip va anar molt bé perquè alhora de decidir no hi va haver problemes i alhora de gravar tothom estava atent per si els hi deien alguna cosa. Vam fer silenci quan tocava, l’script feia les preguntes al càmera i al director quan li tocava, tots estàvem atents  i el més important és que tots ens ho vam passar genial. Va ser una experiència inoblidable!!!  El cinema és impressionant!



TREBALL EN EQUIP - RODATGE 1a. SEQÜÈNCIA

GRUP 2

El treball en equip ja va començar a classe uns dies abans del rodatge quan entre tots els del grup vam decidir que en  la nostra primera seqüència, volíem gravar  quan el personatge està feliç amb els animals que tenen a la casa, però se sent una mica insegur, pensa, no sap com li anirà.... vam triar  treballar la categoria d’acostament i allunyament, i  ens vam inspirar en un extret de la pel·lícula de “Mel” de Semih Kaplanoglu,  Vam decidir anar a gravar a casa d’uns amics de la Berta i l’Enric, que allà hi ha una granja amb molts animals i vam pensar que estaria bé.

El dia deu de febrer, vam anar a filmar a Sant Marti Vell  i a  l’arribar, tots junts, vam acordar la planificació dels tres plans que havíem de gravar, no va ser gaire difícil,  ens vam posar d’acord.  També vam treballar molt en equip, en muntar el trípode, la càmera, l’equip de so... triant quin enquadrament volíem, l’ enfocament, on es col·locaria el sonidista, què faria l’actor...  l’equip va treballar molt!!!


Hi va haver alguns moments crítics com quan tardàvem molt per trobar l’enquadrament d’un  pla, el director i el càmera, s’havien de posar d’acord.  El sonidista, l’escrip, making of, claqueta... sempre havien d’estar molt atents per seguir les indicacions, per poder començar a gravar i que tot sortís bé.












TREBALLAR EN EQUIP - FILMEN LA 1a. SEQÜÈNCIA


GRUP 3

Amb tot l’equip vam decidir sense haver d’arribar a cap sorteig que faríem la categoria de llum i

rostre interior com a la pel·lícula “Nobody knows” de Kore-eda, o semblant a un pla de ficció realitzat per dos alumnes de la classe; gravaríem des de fora finestra i es veuria al protagonista a dins. 

Uns segons després tots ens vam posar d’acord que filmaríem  la seqüència sobre els moments en que el protagonista està sol a la seva habitació pensatiu, recordant, amb al seu quadern i llegint el seu diari davant de la finestra.  Fets aquests consens vam decidir que gravaríem en alguna casa però  no la vam trobar!

El dia del rodatge, com uns grans cineastes, vam acordar cada càrrec sense sortejos, vam determinar  que gravaríem els tres plans  en el passadís d’infantil, com serien aquests plans i cada un amb una dificultat; el primer el tràveling, el segon el reflex del vidre  i el tercer la llum (ja seria fosc).












En el treball en equip hi va haver petites dificultats, petits erros i moltes coses a millorar de cares al rodatge del curt  però en general vam fer un  bon treball en equip!



dijous, 1 de desembre del 2016

CAN PINYONAIRE


Després d’estar investigant sobre la restauració del vitralls de l’església de Bordils, teníem ganes de conèixer l’artesana-vitrallera, Anna Santolaria, del taller Can Pinyonaire de Girona,  que és qui va realitzar tot l’estudi dels treballs que s’havien de fer i qui va restaurar la rosassa i l’absis. Ens vam posar en contacte amb ella per visitar el seu taller i per què ens  aclarís un munt de dubtes en relació a la seva feina. 
Gràcies a aquesta sortida, hem après tot el procés que segueix per restaurar o per fer un vitrall nou. Primer ha de crear el disseny o ha de seguir  el disseny original . Això ho vam poder veure a través del dibuix que va realitzar de la rosassa de l’església de Bordils. El disseny és la clau  pel següent pas que és  tallar el vidre, n’utilitza  de molts colors però a vegades també els pinta (amb pintura feta amb una barreja de pigments, vinagre blanc i un granulat), i cal coure cada peça en el forn, per evitar que la pintura un cop seca es desenganxi. Arribat aquest punt només falta fer la composició, i el plom permet una gran flexibilitat per fer formes, on s’hi encaixaran els diferents vidres. Un cop finalitzada aquesta feina ja tindrem el vitrall acabat a punt per ser col·locat en el lloc on calgui. També vam veure com en les restauracions ha de netejar els vidres originals per conservar-los,  ho fa amb tanta cura i detall que li cal un microscopi.
Amb aquesta visita vam descobrir l’ofici de restauradora-vitrallera,  ens vam adonar que és una feina molt delicada, precisa, de paciència i de concentració. Aquests oficis artesans són indispensables per la conservació del nostre patrimoni cultural.





dimarts, 29 de novembre del 2016